Tots creixem.

Se t'emplenen els ulls de llàgrimes i no saps per què, penses en tot sense motiu, dones voltes i més voltes a coses que no són importants. Bé, per a tu sí que ho són.
Cada dia tens més preocupacions i més ganes de fer coses, i tens més feina i menys temps.
A vegades et menjaries el món i d'altres et sents tan inútil com una pedra al mig del camí. Hi ha dies que et sents el centre de tot i dies que veus com t'estan controlant amb fils, com si fossis un titella. Tantes coses que sembla que no les podràs acabar mai.
Cada dia coneixes gent, saludes a persones que no et cauen bé (només per no semblar infantil), soportes comentaris que et fan mal, intentes no ficar-te en problemes, t'acomiades d'amics.
Hi ha amics que se'n van, hi ha moments que mai tornen encara que els recordis perfectament, hi ha sensacions bones i dolentes que mai s'obliden. I cada cop sents que les coses que et separen de la teva infància són més grans, ja que cada cop que alguna cosa cambia, estàs madurant.
Si he d'esborrar tot això que estic passant prefereixo no fer-ho i no madurar mai, i ser sempre una nena als ulls de tothom.

Però no sé per què em preocupo per aquestes coses... Serà que m'estic fent gran!

Traició

Traició: Acció de traïr, de faltar a la paraula donada, a l'amistat.





Quan em toca a mi sentir-me bé?

On estàs?

Quan t'acompanya molta gent i sent que estàs sol.
Quan portes tres dies sense menjar i sents que no tens gana, tot i estar buit.
Quan només et sents alegre durant una tarda.
Quantes nits caldran per poder tornar a ser feliç i per poder dormir en pau?
Quantes cançons d'amor no em recordaran a tu si te les mereixes totes??


Felicitat, on t'has amagat?

Plans de futur...

No és bo fer plans de futur, ja que qualsevol dia la teva vida pot fer un gir inesperat, i llavors, penses que no tens vida més enllà del que havies planejat.
La vida s'ensorra als teus peus, i tu no pots fer res més que veure com el teu futur se'n va a construir castells amb una altra persona, mentre que el teu castell cada dia està més podrit fins que arriba a caure.

I llavors penses, què faré amb la meva vida?
Doncs... SORPRESA!

Autobenvinguda!

Hola!
Doncs jo sóc la Fella! ^^
M'he fet el bloc per enveja (no no), per expressar els meus sentiments, intentar descriure sensacions, escriure el que realment em vingui de gust sense preocupar-me de qui ho llegirà i de qui no.

Així que aquí queda!
(Espero no cansar-me'n als dos dies)